Noticias

Historia de la família Monès del Prat de Llobregat

Els orígens de la Família Monès al Prat de Llobregat es remunten a mitjans del segle XVIII provinents de Cornellà.
Per la via exclusivament oral, la tradició familiar ha conservat la memòria viva dels seus orígens pratencs en dos personatges gairebé llegendaris: un Joan i el seu pare, sastre d’ofici.
Quan encara avui, a les converses familiars es pronuncia una frase com “ ets ben bé de cal Joan del sastre, tu “ , tothom sap què es vol dir; als de cal Joan del sastre no els ha mancat mai la ironia als llavis ni el sentit de l’humor.
D’aquell avantpassat sastre, a mes de l’ofici sabem que nasqué el 1776, que tingué sis fills, i que el 1873 vivia al que avui es el carrer Major. Es deia Josep Monès i Solanas i pertanyia a la primera generació de Monès nascuts al Prat, juntament amb els tres germans i un cosí. Les mares respectives eren totes pratenques.
El Joan Mones i Xirinacs, el Joan del Sastre, nasqué el 1816 i es dedicà a l’ofici de paleta, ofici que han continuat molts dels seus descendents i, sense interrupció, els de la línea que duu fins al Josep Mones i Amat, el meu Avi.
D’aquest Joan sabem que fou alcalde el 1854 i regidor uns anys abans.
L’Ermenegild Monès i Muns (1844-1927) fou el segon dels nou fills d’en Joan.
Continua l’ofici del pare i es construí una caseta de planta baixa que, renovada i ampliada successivament pel fill i el nét, es la casa familiar encara avui, fou ell qui dona el nom a una de les branques de cal Joan del sastre: els de cal Meriquildo. (fotografia actual)
El meu besavi en Josep Monès Jané ( 1868-1923 ) mestre d’obres u pouataire – igual que el seu pare, l’Ermenegild -.Va trencar molts motlles reproduïts per les generacions anteriors, en supera les limitacions tradicionals tant per l’envergadura i la modernitat de les seves construccions com per llur transcendència tecnològica, cultural o social. En son exemple els edificis de la Granja de la Ricarda, l’estació de telegrafia Marconi o la Papelera Española SA. al Prat, i fora del municipi, el de la Tabacalera Española a Tarragona, on la casualitat li oferí una satisfacció personal immensa quan, en fer els fonaments, descobrí una necròpoli romana d’un valor arqueològic incalculable.
Com a representant del partit nou – que combaté i aconseguí desterrar el caciquisme polític què a el Prat s’arrossegava des del el segle anterior -, fou regidor durant sis anys i alcalde el bienni 1916-1917.
Durant el seu pas per l’alcaldia, malgrat la curta durada, s’aprovà i s’inicià l’execució d’un pla ambiciós de reforma i eixample del nucli urbá. Entre d’altres actuacions sobri la Rambla, i es pavimentà la part central de la plaça de la Vila. Tingué dos fills en Josep i Pepeta – el 1926 es casà amb Josep Canudas peoner de l’aviació a Catalunya, fundador i director de l’aeròdrom que duia el seu nom-.
El meu avi en Josep Mones i Amat ( Anar a imatges Familia )conegué a la qui desprès d’un festeig molt llarg seria la seva muller Raimunda Sinyol i Bonells ( L’avia Mundeta) de Sant Vicenç dels Horts s’hi casà l’any 1927. Aviat la família s’amplia: el 1928 nasqué la Montserrat (la meva mare), el 1930 en Josep i tres anys més tard en Jordi.
Segui la tradició familiar de mestre d’obres i pouataire, una de les primeres feines, junt amb el seu pare, fou la construcció dels edificis i les naus de la Papelera Española SA., la caserna de la Guàrdia Civil -on anys mes tard seria apallissat i tindria que firmar una declaració de “culpabilitats”, desprès de passar uns mesos a França exiliat, i al tornar detingut i traslladat a un camp de concentració a Tarragona; fou condemnat a dotze anys i un dia pels tribunals franquistes. En complí mes d’un i mig entre l’estada a la Model i un altra al camp de treball de Belchite en la reconstrucció d’aquest poble aragonès destruït per la guerra-.L’any 1931, en fundar-se el partit de Macià i Companys, s’afilià, com tots els amics del Centre Autonomista, l’Esquerra Republicana de Catalunya. No ha renunciant mai als seus ideals de joventut i mantingué sempre la seva simpatia per aquest partit fins la seva mort.
De manobre passa a paleta i la mort prematura del pare el 1923 l’obliga a prendre la direcció del negoci.
Sempre amb la màquina de retratar a la butxaca, no perdia cap oportunitat de recollir i gravar tot allò que s’esdevenia al seu voltant, fossin escenes familiars o de treball, del propi o d’altres oficis, sobretot el de pagès, o l’activitat esportiva, l’aeronàutica, i totes i cada una de les festes i actes públics i populars que s’anaven desgranant any rera any al Prat. Aquesta fal·lera per la fotografia no l’abandonà mai, i el seu arxiu es interessant no sols per la quantitat documental sinó també per la varietat temàtica.

Totes les fotografies antigues aquí exposades son obra del meu avi, del seu pare, o del seu cunyat en (Josep Canudas)*.
El text escrit es calcat de d’introducció del llibre “Josep Monès i Amat-50 anys d’imatges del Prat 1900-50” escrit per el meu oncle Jordi Moners

*Ell era el pilot, el fotograf era en Gaspar